L'hipertext

Algunes definicions:

Lectura no lineal

Una de les característiques més destacades de l’entorn d’Internet és el caràcter hipertextual del material que el conforma. Durant el procés de lectura, el lector modifica el text activament, el personalitza i el converteix en un hipertext propi. Així doncs, la lectura d’un hipertext exigeix una pràctica diferent de la lectura lineal.

La lectura es fa mitjançant unes estratègies de navegació intencional . L’usuari enllaça diferents nodes i hi estableix relacions d’inclusió i de referència, tot fent servir documents diversos dins d’una progressiva construcció de saber. Les seqüències fixes i lineals de lectura són substituïdes per altres seqüències més personals que resulten de l’avaluació i de l’elecció de rutes pròpies de navegació, d’acord amb l’estil cognitiu i amb les necessitats puntuals d’informació de cada usuari.

Per una lectura eficaç a Internet és important desenvolupar estratègies de navegació intencional. S'han de definir els propòsits de la lectura: saber per què estem llegint, què és el que volem trobar i per a què ho volem fer servir. Els usuaris, a més de connectivitat, han de fer seus els hàbits d’interactivitat crítica i reflexiva, cosa que facilitarà la construcció del coneixement desitjat.

 

Un escriptor que llegeix i un lector que escriu

Una altra característica dels textos hipertextuals és que esborren els límits entre l’escriptor i el lector, ja que es dóna una relació recíproca entre ambdós: l’accés a la informació textual influeix en la seva producció. Els lectors es converteixen en escriptors, i aquests han de considerar les seves produccions com si fossin lectors. Així, el moment de creació és inseparable del moment i del concepte de recepció.

 

La hiperlectura

 

Burbules i Callister (2001) defineixen un tipus de lectura experta a la xarxa, que no es limita només a trobar i creure allò que es troba, sinó que implica altres capacitats. L'anomenen hiperlectura i la caracteritzen de la manera següent: