En un món saturat d’informació, on els mitjans de comunicació són omnipresents, s’ha de preparar els estudiants perquè puguin seleccionar la informació que necessiten i perquè tinguin les destreses suficients per analitzar i avaluar els missatges que reben constantment.
L'Associació Internacional de Lectura (IRA) declarava el 2001 que:
INTERNATIONAL READING ASSOCIATION (2001) “Integrating literacy and technology in the curriculum: A position statement”.
En una era on les creences d’avui es transformen en conceptes passats de moda l’endemà, els individus que no són capaços de processar la informació pertinent són quasi tan impotents com els que no saben llegir ni escriure.
En aquesta línia, l’Associació Americana de Biblioteques (ALA) American Library Association – ALA (2005) descriu la gent alfabetitzada informacionalment com aquells que han après com aprendre. Els que saben reconèixer quan hi ha una manca d’informació, i tenen l’habilitat de localitzar-la, la saben transformar en coneixement i saben transmetre-la i fer-ne un ús efectiu. És a dir, gent preparada per aprendre al llarg de la vida perquè saben com està organitzat el coneixement, poden trobar sempre la informació que necessiten per qualsevol tasca o decisió, i saben usar la informació perquè d’altres en puguin aprendre.
Els individus capacitats per aprendre al llarg de la vida tenen aquestes habilitats:
Així es podria definir la literacitat informacional com la capacitat que tenen els individus que han après com aprendre.
Segons desenvolupa l’Associació Americana de Biblioteques (ALA) American Library Association – ALA (2005), les competències que desenvolupa són les següents: